Galàxia Thyssen, Andorra s’afegeix al nom de Carmen Thyssen

ESCALDES ENGORDANY - ANDORRA - L'ÚLTIMA ESPERANÇA DEL BARRI Delega en el museu una comerciant de la zona alta la complicada tasca de ser “l’última esperança per al barri”. Ni més ni menys. Estan, diu, “contents, és clar, i tenim l’esperança que reactivi el barri”, que gràcies a l’impuls que hi pugui donar “s’obrin més botigues, s’arreglin façanes”, i la vida turística i comercial comenci a bullir en una zona, la part alta escaldenca, que fa temps que està en franca decadència. Anteriors experiments no han estat vàlids: el CIAM va ser un fiasco i sobre l’obertura al seu edifici de la sala d’exposicions del Govern, Art al Roc, diu la mateixa empresària que està “allà, mort de riure”. El cas, considera, és que no es fa cap esforç per publicitar la seva existència. Així que en el Thyssen Andorra diposita expectatives, però també cert escepticisme que sigui la clau definitiva. Més convençut està un veí immediat de l’equipament, el propietari del bar Clixé. Fa quatre anys que està instal·lat en aquest indret, després d’haver regentat uns quants locals nocturns, recorda, i confia que “serà un punt de referència internacional”. Res a veure amb el CIAM, “que havies d’explicar què era”. I “ja tocava”, apunta, comptar amb un projecte emblemàtic que pugui fer revifar la zona. També als voltants del museu té el seu local Marc Andorrà. “Esperem que pugi més gent, que no continuem aquí estancats, perquè la gent, en veure que acaba la zona per a vianants, fa mitja volta.” El nou museu aixeca certa expectativa, però amb reserves: “Esperem, però ja no confiem gaire.” I es fa ressò del que li ha comentat algun altre comerciant: “Es veu que s’ha comentat que no tenim prou qualitat per estar al costat del Thyssen.” La veritat, diu, “no ens ha agradat gaire”. Beatriu Grougnet es mostra particularment molesta perquè la part acabi convertida en la zona Thyssen. “No veig per què hem de perdre la identitat: això és la zona alta o Carlemany.” A banda, “si se’ns coneix com a zona Thyssen i un dia, d’aquí a uns anys, tanquen, aleshores, amb quina cara ens quedarem?”

ESCALDES ENGORDANY – ANDORRA – L’ÚLTIMA ESPERANÇA DEL BARRI Delega en el museu una comerciant de la zona alta la complicada tasca de ser “l’última esperança per al barri”. Ni més ni menys. Estan, diu, “contents, és clar, i tenim l’esperança que reactivi el barri”, que gràcies a l’impuls que hi pugui donar “s’obrin més botigues, s’arreglin façanes”, i la vida turística i comercial comenci a bullir en una zona, la part alta escaldenca, que fa temps que està en franca decadència. Anteriors experiments no han estat vàlids: el CIAM va ser un fiasco i sobre l’obertura al seu edifici de la sala d’exposicions del Govern, Art al Roc, diu la mateixa empresària que està “allà, mort de riure”. El cas, considera, és que no es fa cap esforç per publicitar la seva existència. Així que en el Thyssen Andorra diposita expectatives, però també cert escepticisme que sigui la clau definitiva. Més convençut està un veí immediat de l’equipament, el propietari del bar Clixé. Fa quatre anys que està instal·lat en aquest indret, després d’haver regentat uns quants locals nocturns, recorda, i confia que “serà un punt de referència internacional”. Res a veure amb el CIAM, “que havies d’explicar què era”. I “ja tocava”, apunta, comptar amb un projecte emblemàtic que pugui fer revifar la zona. També als voltants del museu té el seu local Marc Andorrà. “Esperem que pugi més gent, que no continuem aquí estancats, perquè la gent, en veure que acaba la zona per a vianants, fa mitja volta.” El nou museu aixeca certa expectativa, però amb reserves: “Esperem, però ja no confiem gaire.” I es fa ressò del que li ha comentat algun altre comerciant: “Es veu que s’ha comentat que no tenim prou qualitat per estar al costat del Thyssen.” La veritat, diu, “no ens ha agradat gaire”. Beatriu Grougnet es mostra particularment molesta perquè la part acabi convertida en la zona Thyssen. “No veig per què hem de perdre la identitat: això és la zona alta o Carlemany.” A banda, “si se’ns coneix com a zona Thyssen i un dia, d’aquí a uns anys, tanquen, aleshores, amb quina cara ens quedarem?”